Arxiu de programes

"De la mà de la cultura", avui conversem amb Vicenç Lozano, periodista i historiador, especialista en Itàlia i el Vaticà.elat i Pelut és un grup de música de la plana de Vic que aquest 2021 ha decidit publicar el disc de les seves vides "Flor al Cul" (2021, Segell Microscopi) I les paraules que creuen que els defineixen millor són: carxofa, Hawaii i burofax. El públic els coneix perquè sempre han fet rumba catalana, i els hi encanta, però amb el seu primer disc d'estudi han fet cançons que abracen la fusió de ritmes mediterranis amb lletres que us faran somriure. El nou àlbum consta de tretze cançons amb ritmes mediterranis i lletres optimistes que conviden a moure el cos. La formació desafia les supersticions de malastrugança utilitzant-les també com a imatge del disc, com creuar-se amb un gat negre, passar per sota una escala, brindar amb aigua, deixar la bossa de mà a terra, etc. Diuen que és una qüestió d'actitud. Llegir més

"De la mà de la cultura", avui conversem amb Vicenç Lozano, periodista i historiador, especialista en Itàlia i el Vaticà. Vicenç Lozano és periodista i historiador, especialista en Itàlia i el Vaticà. Ha estat redactor de la secció d'Internacional de TV3 del 1984 al 2019. Ha treballat a altres mitjans de comunicació, com El 9 Nou, Avui, Diari de Barcelona, Mundo Diario, El País... i ha col·laborat amb la RAI. També ha cobert esdeveniments de gran abast comunicatiu i històric, com els macrojudicis a la màfia de 1986, la independència de les repúbliques Bàltiques de 1991, la guerra dels Balcans i el tsunami asiàtic de 2004. Ha pronunciat conferències a les Universitats nord-americanes de Columbia, Berkeley i UCLA. Ens presenta el llibre «Intrigues i poder al Vaticà» en el que recull les claus per entendre el Vaticà, un univers de poder mes enllà de la religió. Els interrogants que desperta aquest petit Estat son tan nombrosos com els obstacles que tradicionalment ha posat a la transparència. Vicenç Lozano hi aborda tots els temes controvertits i tots els mites; dels documents de Pius XII sobre l'Holocaust a l'informe secret de Vatileaks, del pacte anticomunista de Wojtyla als complots de la ultradreta contra l'actual papa Bergoglio, dels escàndols de pederàstia al paper de l'Esglesia catalana. Llegir més

"De la mà de la cultura", avui conversem amb Joan de Deu Prats, escriptor. Joan de Déu Prats ha cursat estudis de periodisme i es dedica íntegrament a l'ofici d'escriptor. Dins de l'àmbit de la narració, ha publicat més de 100 llibres per a nens, nenes i joves. I un seguit de llibres de temàtica llegendística i històrica per adults. Ha realitzat adaptacions d'òperes a contes, de contes clàssics a obres de teatre i traduccions del castellà al català. En l'àmbit de les publicacions, ha col·laborat en les revistes El Drall, El Triangle, El Jueves, La Puta Mili, Humor a Tope, Zipi-Zape, Cavall Fort, Tretzevents; i als diaris Avui (suplement "Ahir"), El Periódico, La Vanguardia ("El Burladero") i El Mundo (fent l'acudit diari a la secció de Catalunya). Ha estat guardonat amb diferents premis nacionals i internacionals. Els seus llibres han estat traduïts al castellà, italià, xinès, anglès, francès, gallec, coreà, euskera i braille. Com a guionista ha treballat en sèries i programes de TVE, Telecinco i la xarxa de televisions locals de Catalunya, fent guions de dibuixos animats (programa infantil "Què NON?"), sèries d'humor, concursos i musicals, radiofònics i publicitaris. Dirigit i presentat per Mònica Socias. Llegir més

"De la mà de la cultura", avui conversem amb Laura Manzanera, escriptora i periodista. Laura Manzanera va estudiar Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de 1989 treballa com a periodista. Està especialitzada en la divulgació de temes històrics, ha col·laborat amb les publicacions «Arenal. Revista d'història de les dones» i «Cercles. Revista d'història cultural» (Universitat de Barcelona), així com en la col·lecció de fascicles «Diaris de la Guerra». Actualment és cap de redacció de la revista d'història «Clío». Durant el transcurs dels anys s'ha especialitzat en la recerca i divulgació de temes referents al gènere, interessant-se també per la història de les dones. Ha publicat diversos llibres, d'entre els que destaquem, «Al pie de la sepultura» i «Mujeres espías. Intrigas y sabotaje tras las líneas enemigas». El 2021 acaba de treure el seu darrer llibre «Insumisas. Cuando la única forma de ser libre era vestirse como un hombre», en el que narra que malgrat les dificultats de les seves èpoques, moltes dones es van atrevir a rebel·lar-se contra la societat i van transgredir la principal «norma» de gènere, la vestimenta, per escapar d'un matrimoni no desitjat, deslliurar-se dels rols d'esposa i mare, monja, criada o prostituta, desenvolupar la seva passió, perseguir l'amor, defensar una causa, exercir la seva autoritat, aconseguir un treball, fugir de la misèria o, senzillament, salvar la vida. Dirigit i presentat per Mònica Socias. Llegir més

"De la mà de la cultura", avui conversem amb Elvira Altés, periodista, per parlar del llibre «Dones a les ones». Elvira Altés és una periodista feminista, professora de periodisme i investigadora catalana especialitzada en comunicació i gènere. És llicenciada en Antropologia per la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (1988 -1993) i ha treballat durant més de dues dècades com a periodista en diversos mitjans. El 1992 va ser sòcia fundadora de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) la qual va presidir de 2001 a 2003, succeint en el càrrec a Montserrat Minobis, després d'una dècada en què havia ocupat els càrrecs de vocal, secretària i vicepresidenta de l'associació. El 1996 va començar a treballar a la Facultat de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, on va impartir docència sobre edició de premsa, periodisme d'investigació i periodisme amb perspectiva de gènere. Acaba de publicar l'assaig «Dones a les ones» (Pagès Editors), un reportatge dels gairebé 100 anys d'història de la ràdio a Catalunya a través de les dones que l'han fet possible. El llibre recull i amplia el llegat de l'exposició homònima que es va fer al Museu d'Història de Catalunya entre l'octubre del 2020 i el febrer del 2021. Llegir més